Back إنترلنغوا بيانو Arabic Latino sine flexione AST Інтэрлінгва (лаціна-сінэ-флексіонэ) Byelorussian Latino sine flexione Welsh Latino sine flexione German Latino sine flexione English Latino sen fleksio Esperanto Latino sine flexione Spanish Latino sine flexione Finnish Latino sine flexione French
Interlingua i Latino sine flexione  | |
|---|---|
 | |
| Creador | Giuseppe Peano |
| Data | 1903 |
| Tipus | llengua a posteriori, Llenguatge controlat i llengua auxiliar |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Academia pro Interlingua |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cap valor |
| Linguasphere | 51-AAB-ab |
| IETF | la-peano |
Latino sine flexione (llatí sense flexió, abreujat LSF), també anomenat Interlingua de Peano (abreujat IL), és una llengua auxiliar presentada pel matemàtic italià Giuseppe Peano l'any 1903. És una versió simplificada de la llengua llatina, lliure de flexions nominals i verbals: a nivell de vocabulari, utilitza únicament la forma ablativa dels noms i la forma imperativa dels verbs; a nivell de gramàtica, utilitza preferentment partícules gramaticals. Per exemple, la preposició de expressa genitiu; ad expressa datiu.
L'esborrany inicial fou publicat a la Rivista di Matematica / Revue de Mathématiques sota el títol Latino sine Flexione, Lingua Auxiliare Internationale.[1] S'argumenta que altres llengües auxiliars són innecessàries, ja que generalment la llengua llatina ja aporta la terminologia científica internacional. L'article comença en llatí clàssic, i gradualment suprimeix les diverses flexions gramaticals, mostrant així l'aplicació pràctica de la idea.
- ↑ Peano, Giuseppe (1903). «De Latino Sine Flexione. Lingua Auxiliare Internationale» [Enllaç no actiu], Revista de Mathematica (Revue de Mathématiques), Tomo VIII, pp. 74-83. Fratres Bocca Editores: Torino.